Introducció

La finalitat d’aquestes pàgines és analitzar breument de quina manera el tema de la llengua pròpia i la seva problemàtica es troba reflectit en dues de les Cançons d’autor més riques de l’Europa contemporània, dues cançons que procedeixen de realitats socials i polítiques ben diferenciades tot i tenir un origen trobadoresc comú.

He seleccionat alguns dels seus autors i intèrprets més representatius i els he analitzat separadament. He descartat l’anàlisi de l’obra enregistrada per intèrprets no autors, encara que tinguin un repertori fet a mida (com és el cas d’Yves Montand o de Serge Reggiani) i per compositors/intérprets no autors (com Gilbert Bécaud a França o Ramon Muntaner a Catalunya). En canvi, sí que m’ocupo d’algun autor/intèrpret no compositor (Claude Nougaro, per exemple), ja que són els textos i no pas la música l’objectiu d’aquest treball. Renuncio també a estudiar els textos de poetes que hagin tingut una relació estreta amb la Cançó, com és el cas de Louis Aragon, Jacques Prévert, Miquel Martí i Pol o Salvador Espriu.

He traduït els fragments de cançons franceses i altres citacions en aquesta llengua sempre que ha estat possible (és a dir, he deixat en versió original els textos on els jocs de paraules o els elements purament formals són predominants).