(1) Quines són les guerres més dolces?

Les guerres dolcíssimes són per mi un esclat de clavells.

I és a través de les cançons la manera de donar-me l’alta a mi mateixa, o a altres personatges, dels combats d’amor.

(2) On et porta la música?

La música em dóna la oportunitat per abraçar paraules i crear mons.

És alhora una autopista per corre-hi amb llibertat i al mateix temps amb compromís.

Gairebé i en molts moments, m’acosta a la felicitat.

(3) I què et fa composar?

Segurament l’eix que uneix les meves cançons és el meu temperament.

La tristesa hi és molt present, però crec també que la tristesa mai la presento trista, ja que es torna valenta i reivindicativa amb la guitarra.

(4) Una bona cançó és aquella que...

Et deixa entrar dins d’ella i et fa ballar , o plorar, segons el que t’expliqui.

A vegades se’t enganxa, t’empaita dies i dies, i quasi te la sents teva.

(5) I si n'haguessis de triar 3?

Avui et diria...
“em trenco “ d’Eduard Canimas,
“cold water” de Damien Rice,
“nina ensucrada” d’Adrià Puntí.

(6) Com conviuen els teus poemes i les teves cançons?

Amb harmonia, crec que es fan molt costat. Viuen amistosament, comparteixen pis i gastos, i sobretot, em fan molta companyia.

Sortim de copes, anem de bolos, prenem café...però a vegades una té més feina que l’altre, i és clar també hi ha rifi-rafes.

(7) Què hi ha a l'horitzó?

Per mi mirar l’horitzó és un objectiu, és allà on canvien els colors.

Sembla que allà s’acabi tot, però es veu que hi ha trampa, perquè quan hi ets se’n pinta un altre.

Ara per ara m’agradaria trobar-hi, equilibri,treball i amor.