|
Varem celebrar el 30 d’abril el
segon homenatge al malauradament desaparegut Cantautor barceloní
Eusebi del Olmo (18.8.38 al 5.10.04) a la Sala Vivaldi de Barcelona.
El seu cor li va dir prou una nit de tardor, tres dies després
de una meritòria actuació a la sala abans esmentada.
Mentre dormía, amb els auriculars posats, la tercera sotregada
d’un nou infart se’l va emportar a una nova dimensió
on estan reunits tants i tants artistes, uns més reconeguts
que altres i altres més recordats que uns. Ell era una d’aquelles
persones humils que utilitzaba la cançó per explaiar
uns sentiments, sobretot per l’amor a la seva familia, la
mar, la seva ciutat, la seva terra i els seus amics, tots els sentiments
hi cabíen al seu sarró d’amor desprès.
Mai va poder o voler enregistrar un disc amb una discogràfica,
semblaba que això li vindría gran i el separaría
de les seves arraigades costums; també va començar
molt tard a despertar-li aquesta inquietut, quan el metge li va
donar la baixa definitiva després del seu primer infart –habia
portat una vida bastant estressada per la feina- Jo el vaig conèixer
per aquella época al teatre Llantiol, era l’any 1994,
cantant una cançó que em va sobtar molt: Esperant
a l’Estació, vivia tan al cantar, s’hi recreaba
tan amb cadascuna de les interpretacions, que totes les emocions
prenien sentit a l’escolta’l.
Era un referent per tots nosaltres, no podem perdre l’esperança
de tirar endavant un projecte malgrat l’edat, la salut, l’humor
o simplement la indiferència de certs sectors mediàtics
supeditats a la dictadura del consum “cultural”…
d’alló que diuen que la gent vol escoltar.
El seu amor per Catalunya, un defensor de la llengua catalana per
sobre de tot, el portaren a fer cançons costumbristes enriquides
per una poesía plana i arrelada, per gent de totes les edats
i condició.
La seva primera maqueta enregistrada en Cd: NIT DE LLUNES, enregistrada
en directe des de la Sala Vivaldi a l’any 1999 li va donar
molta solidessa, doncs, tornaba a retrovar-se amb els seus amics
músics que l’acompanyaren dins aquest interessant treball.
La segona i darrera: PLUJA D’ESTELS (2001), va ser una gravació
en directe del concert realitzat el 29 de juny de 2001 pel programa
De Prop de TV3 (canal 33) a la sala L’Espai de la Generalitat
de Catalunya. L’acompanyen Jordi Ruiz al Violoncel, Pere Jaume
a la guitarra, Ignasi Picorelli a la percussió i Sabino González
a l’arpa. És va enregistrar en Video, del cual en disposem
còpia.
El concert homenatge del 30 d’abril, que vaig tenir la sort
d’organitzar juntament amb Vivaldi i Manel Olivas, varem comptar
amb la presència de vells i nous amics de l’Eusebi,
poetes i cantautors que li varen interpretar una obra per la seva
memòria. La nota desagradable de la emotiva vetllada, va
ser que per motius de manca o mala comunicació no és
va poder enregistrar en directe per TV malgrat que va venir un càmara
amb l’amic Lluis Marrasé (ACIC), a Pere Jaime (director
del local) no li va semblar bé que no li comuniquessin amb
anterioritat.
Els Cantautors: Jordi Albero Zaragoza (cançó dedicada),
Francesc Rubiño (Victor Gioconda) amb una versió del
tema: Sortiré a mitjanit, Oriol Tramvía (cançó
i monòleg dedicat), Jaume Quadreny (poesía i cançó
dedicada), Jordi Lligadas (versió de. Esperant a l’Estació
–magistral), Toni García (cançó dedicada),
Joll Chamorro (cançó dedicada), Jep Cardona (cançó
dedicada), Paquita Roldós (poema dedicat), Ula (poema dedicat),
Rogelio Garrido (poema dedicat), Manel Olivas (poema dedicat) i
el moment més emotiu, els seus amics i propietaris del Vivaldi:
Pere Jaume i Manel fent una versió de la cançó
Per a l’Estimada, dedicada a la seva esposa, qui més,
qui menys, va deixar caure una llàgrima pel seu record. Un
concert intens, emotiu i de gran qualitat.
Hem tingut molta sort els que t’hem conegut amic Eusebi.
|
