Voldríem saber com arribes a la cançó. És a dir, quan comences a composar i perquè, si has anat canviant la manera de composar o aquests són els teus primers treballs...

La veritat és que deu fer uns tres o quatre anys que vaig començar a composar els primers temes; primer com a component d'un grup del qual n'era el vocalista, i, més tard, just quan vaig iniciar aquesta aventura com a cantautor, amb mentalitat i ganes de mesclar versos, missatge i compromís. Portava molt de temps en ambients musicals que ben bé no acabaven d'encaixar amb el meu gust, no m'hi acabava de sentir còmode i és per això que fa uns dos anys vaig decidir començar aquest projecte. En aquests mesos he tingut temps per anar amb calma i composar, beure d'aquelles fonts que, sense voler-ho, m'han anat alimentant i, a partir d'aquí, encarar els temes cap a la direcció que creia convenient. I tota aquesta primera fornada de temes són els que estic donant a conèixer en la gira de presentació d'aquest primer treball discogràfic, temes que formen part del disc i d'altres que s'han quedat fora.

Quins temes t'amoïnen?

Una de les principals raons per les que vaig decidir aventurar-me amb tot això va ser per la quantitat de veus que fan falta per denunciar la nostra situació. Crec absolutament en el procés d'alliberament dels Països Catalans, la defensa de la nostra cultura i la necessitat d'aconseguir la independència. No és només la llengua qui està amenaçada de mort, sinó també tots i totes aquelles que ens sentim d'aquí, que estimem la nostra terra i lluitem, dia a dia, assemblea rere assemblea, per canviar aquesta realitat. És molt important, sota el meu humil punt de vista, que hi hagi veus que denunciïn la precarietat laboral, el tancament d'empreses, els errors del sistema capitalista i patriarcal o que siguin reconeguts els drets dels homosexuals com la resta de ciutadans... i tantes d'altres injustícies que em deixo, però que cal seguir recordant. Està clar que no tothom comparteix aquesta ideologia, això ho tinc assumit, i sé que potser se'm tancaran moltes portes per dir el què dic i per fer discursos, assenyalant amb noms i cognoms, però la gràcia de la cançó és aquesta; ser intrèpid, rebel, aventurer, jugar amb la melodia i els acords i fer de les veus la protesta que fa falta per transportar-la a tots aquells llocs que estiguin oberts a escoltar-la. El moviment d'esquerres català, no només independentista, és molt ampli i això fa que aquests temes tinguin força acceptació.

T'has trobat amb alguna situació de confrontament a l'hora de cantar?

Doncs de moment encara no m'he trobat ningú que en un concert reaccionés contràriament al missatge de les cançons. Suposo que la gent que m'ha escoltat alguna vegada en directe té bastant clar, des del principi, ja sigui pels discursos o per les dedicatòries, que en la cançó de protesta cada concert és un espai que ha de servir i serveix per reivindicar. I jo ho vull així, perquè no tenim els mitjans, a nivell de propaganda i difusió, per transmetre tot allò que volem. En canvi, qui ens vol callats, sí que els té, i són ells i elles qui els controlen. I després, per altra banda, hi ha el respecte. També suposo que més d'un i una s'haurà mossegat la llengua. Però bé, s'ha de ser conscient de tot, i això ho tinc present, que si mai es dóna el cas que comentàveu, ho tol·leraré totalment. Tothom pot manifestar-se. A favor o en contra, això ja depèn de la persona.

Quina ha estat la teva trajectòria a nivell de concerts?

El primer concert com a cantautor va ser un 4 de gener de l'any 2004, al bar Jimmy Jazz d'Igualada, a la comarca de l'Anoia. Realment fa molt poc de tot això, per mi és tot encara molt recent, estic descobrint aquest món a cada concert i la veritat és que val la pena, no me'n penedeixo de res. Per sort, des de fa uns mesos, després de l'estiu passat, he tingut l'agenda de concerts força plena i amb la notícia del llançament del disc aquesta dinàmica ha augmentat. I el cert és que mai havia imaginat res semblant, és com si estigués en un núvol, o acariciés el somni que sempre havia somiat; fer allò que un té ganes de fer, poder-ho plasmar en un disc, fer concerts... per mi ha estat tocar sostre, i amb això ja em conformo, en aquest aspecte no em puc pas queixar. I si ho fes, no tindria raó. Estic molt agraït a la gent que des del principi m'ha ajudat i em segueix ajudant d'alguna manera, a tots els col·lectius, entitats i assemblees que compten amb la figura del i la cantautora, fent-nos presents i partícips de la cultura, essencial per entendre aquesta nostra tasca.

Quina relació tens amb els músics que toquen amb tu? Els tries per la sonoritat o per afinitat ideològica o són amics...?

La relació que tinc amb Els Altres Bandais és excel·lent, m'alegra moltíssim haver-los conegut i que hagin volgut compartir amb mi bona part de tot aquest viatje. Són persones que m'han recolzat en tot moment i que a hores d'ara ja s'han convertit en amics, amigues, companyes i companys de carretera, de converses, de nits, d'assajos, de bronques... A alguns d'ells ja els coneixia abans de formar la banda, perquè haviem tocat junts amb un grup que es deia Pangea i perquè feia anys que compartiem amistat, però la majoria els he anat coneixent a mesura que tot això anava tirant endavant. La Marta, la Bel, el Monty, el Dani, l'Albert, el Víctor... m'han entès perfectament i m'han ajudat en cada cosa. A l'hora d'escollir-les-los vaig tenir en compte les referències que en tenia d'ells i elles, i creia que, si volien, podiem començar a encaminar el projecte que ara tenim entre les mans. I el tema de les ideologies és curiós, si més no, perquè no totes i tots senten els Països Catalans a dins seu, però el que si senten és la música. I amb la música, ens entenem la mar de bé!

Pots explicar-nos Set voltes rebel? Com el vas concebre, de quins temes parles...

"Set voltes rebel" és el primer treball discogràfic que vam estar gravant, a finals del 2004, juntament amb la banda Els altres bandais (que m'acompanyen, no sempre, en els concerts) als estudis de l'Ateneu Popular X de Vilafranca del Penedès. M'agradaria definir aquest disc tal i com m'agrada definir la paraula cançó: missatge, poesia i compromís. La possibilitat d'entrar a gravar un disc va suposar la necessitat de plasmar diferents inquietuds personals i socials que agafen el seu protagonisme en cadascuna de les cançons. D'aquesta manera, hi podem trobar des de temes internacionals (imperialisme, solidaritat, memòria històrica), fins a crítica urbana, passant per la defensa nacional i cultural catalana, i sense oblidar els sentiments interioritzats de l'amor amb la passió.

On el podrem trobar (botigues, concerts, web...)?

El llançament està previst pel dia 4 d'abril, i el podrem trobar (espero!) a les botigues habituals de música, als concerts i a diferents associacions culturals de les nostres comarques.

Com ha anat amb la discogràfica, Bullanga Records?

Bullanga Records m'ho ha posat sempre fàcil pel què fa a infraestrcutures i llibertat de moviments. Però al ser una discogràfica petita i independent es troba dins un mercat limitat, que queda al marge de la música que res té a veure amb la reivindicació i la protesta. Tot i així, a jutjar per la qüantitat de seguidors i seguidores que segueixen els concerts i la seva música, és un mercat ampli. I cal tenir en compte molts factors (com la pirateria i la marginació per part de les institucions i de les empreses musicals que mouen grans quantitats de diners). A nivell econòmic m'ha suposat una despesa increïble arribar a treure el disc, però aquest simple fet, veure al carrer les "Set voltes rebel", m'ho compensa tot. El tracte de tu a tu és important, i, en aquesta Bullanga, això és l'essencial.

Com veus l'estat actual de la cançó en català? T'agrada algun cantautor en especial?

Després de la mort de l'Ovidi, la cançó va morir. El que passa és que ara sembla que s'estigui recuperant l'essència d'aquesta, el compromís que comentava més amunt i la necessitat de denunciar tot allò denunciable. El panorama de la cançó en català podríem dir que beu d'autors consagrats, com Lluís Llach o Raimon, però que ja res tenen a veure amb els autors i autores que van protagonitzar el període de La Nova Cançó. Si actualment hi ha algú que lluiti per recuperar els valors perduts de la cançó en català, aquest és, sense dubte, Feliu Ventura, company de trajecte i amic del qual n'estic molt agraït, per haver-me ensenyat el camí i deixar-me la possibilitat d'ajudar-lo amb la seva feina cultural. Per suposat que recomano a tothom el seu últim disc ("Barricades de paper"; Propaganda pel fet!, 2003) i us animaria a descobrir-lo, si no ho heu fet ja. Per altra banda, no podria deixar-me a Ovidi Montllor; cantautor que tot just fa deu anys que ens va deixar i que, curiosament, tots i totes aquelles que van coincidir en silenciar-lo són molts dels i les que avui coincideixen en fer-li homenatges, potser perquè no tenen la consciència tranquil·la o perquè, al cap i a la fi, són uns interessats de merda. L'Ovidi s'hauria d'ensenyar a les escoles, per aprendre què és la cançó, la poesia intel·ligent i satírica, i saber que, ja amb democràcia, hi va haver (i hi ha) la voluntat de fer-lo callar, apartant-lo, arraconant-lo. I, per acabar, m'agradaria esmentar alguns personatges de la cançó internacional que, d'alguna manera, m'han influenciat i que m'agradaria compartir amb vosaltres. Són gent com Ani Di Franco, Silvio Rodríguez, Víctor Jara, Ben Harper, Pedro Guerra, Ismael Serrano...

Un desig per a la cançó en català...

Més que un desig, una realitat palpable; la cançó ha de donar veu a tots i cadascun dels sentiments. Ningú té el dret de fer-la callar, ni a ella ni a les seves veus. Que el què li van fer a l'Ovidi o al Guillem d'Efak sigui només un error, perquè parlar de martells i corbelles és tan legal com parlar de roses i girasols. Ni el silenci ni el despreci amagaran aquella cançó en català que sempre ha estat de protesta.

I si em permeteu, m'agradaria citar uns versos de Vicent Andrés Estellés, una poesia seva que recentment he volgut musicar:

cesk freixas
amb els altres bandais
"set voltes rebel"

Parla Xile (intro)
Una vida, una història
La princesa de la revolea
A Catalunya, el meu país
Un brindis per les nostres vides
Nuus
L’última fada
Codi 777
Torna la nostalgia
No amaguis la llengua

Una vida, una història (remescla)