Concurs oranitzat per ACTA (Associació de Cantautors - Taller Autònom) en col.laboració amb el districte d´Horta-Guinardó. Enguany (juny '05) es van rebre 72 maquetes, de les quals 30 van pasar a les semifinals de divendres i de dissabte, i posteriorment 10 a la final de diumenge. El concurs estava obert a participants de diferentes llengües i nacionalitats, cada un dels quals havia de cantar 3 cançons. En la present edició hi va haver cantautors de 8 nacionalitats i 4 idiomes diferents. Divendres i dissabte les actuacions van tenir lloc al centre cívic Matas Ramis, i en català vam poder escoltar als següents cantautors/es:

“BITXE” (XAVIER COMPANY)

Un jove de 32 anys del Prat de Llobregat que, amb l´únic acompanyament de la seva guitarra acústica, desbordava energia per tots costats. Mentres l´observava em recordava al jove Dylan incomformista i vital dels primers temps... posteriorment, quan l´entrevistava, em va dir que el seu referent principal era precisament Bob Dylan!, i en l´esfera musical catalana, els que l´han fet vibrar més son els Umpa pah.

Era la primera vegada que cantava en públic com a cantautor (encara que no ho semblava), i tenia una sinceritat espontània molt fresca entre cançó i cançó.

Diu que “a partir d´ara penso presentar-me a més concursos: no puc pensar en res més maco que poder viure d´això algun dia, avui m´ho he pasat molt bé!”.

Musicalment també és el guitarrista de dos grups (en l´un fan versions, i en l´altre temes pròpis. En el de versions, fan bolos de tan en quant).

A les seves cançons li agrada parlar de temàtiques socials i d´amor basades en històries gairebé sempre reals.
De les 3 cançons, una era “morir pels teus ullals” (on parlava dels moments en els quals un està totalment enfosat) i l´altra “ocellet” (una història fictícia d´una dona que és atropellada).

Contacte: bitxelin@hotmail.com

PALOTE” (JORDI GUÀRDIA)

Aquest cantautor de St. Feliu de Codines va ser la bomba energètica del concurs, i alhora el punt més trencador, diferenciant-se radicalment de la resta de propostes.

Ara es fa conèixer com “Palote”, però va canviant el nom cada 2 per 3, i de vegades es dona a conèixer com a TSN.
Ell feia de cantant-actor-showman, i en la seva proposta anava acompanyat d´un DJ i d´un baixista.

Semblava que fos un nou boletaire galàctic (encara que no els coneix), i anava desplegant una gran dosi d´energia física i surrealista interpretant uns personatges ben construïts enmig d´un ambient sonor discotequero i de música trance, com per exemple el d´un home que s´enganxa la titola amb la cremallera i després es converteix amb el rei del sexe amb les enfermeres a l´hospital…

Li agrada assajar tancat dins d´una tenda de campanya, cantant frases surrealistes d´un llibre que no li van publicar, “al sò de tecno, flamenco, òpera o el que sigui, la qüestió és barrejar, innovar, fer cachondeo i pasar-s´ho bé”.

“El concurs l´he vist una mica avorrit, per divertir-nos necesitem merdé, els cantautors han de cridar fort i tenir una raó per moure el món. Ara intento divertir-me a tope perquè lo dels cantautors està molt malament, va haver-hi una vegada en el pasat en que 4 s´hi podien guanyar la vida, però ara no”.

Contacte: 654 38 08 62

STEVE JENNINGS

Abans d´iniciar la seva actuació, es va adreçar al públic dient:
“Sóc un cantautor Anglès que fa 10 anys que visc al País Valencià, i he vingut a cantar en la bellíssima llengua catalana (…)”.

La primera cançó la va tocar amb el teclat. Era una cançó d´amor molt dolça, cantada de manera molt tendra, amb molt de sentiment, posant-li el cor i l´ànima, en un perfecte català. I transmetent una força interior que em va arribar molt endins (una sensació que no vaig tornar a sentir en tot el concurs).

Les altres dues les va tocar amb la guitarra. Una d´elles es diu “Alè de vida”:
“volia fer una cançó positiva però no em sortia, i vaig pensar que en les coses ordinàries de la vida ja n´hi ha prou per ser positiu”.

Treballa de profesor a l´universitat Jaume I de València i no tenia pensat iniciar un projecte de cantautor, però dos amics seus el van empènyer a donar el primer pas.

“Des de fa 1 any he deixat de composar en anglès i només composo en català, i tinc una primera maqueta”.

Quan li pregunto si té pensat què farà si guanya algun dels premis, em diu que això l´animaria més a continuar fent cançons en català.

També comenta que s´ha quedat desil.lusionat dels pocs cantautors que canten en català seleccionats al concurs: “si no ho fem nosaltres, qui no farà?”

Al concert lluïa una samarreta amb la frase “Jo parlo amb veu pròpia” (www.veupropia.org), una associació de gent que no tenien el català com a primera llengua, però que l´han acabat adoptant com a llengua habitual, que vol ajudar a les persones que estan adoptant el català/valencià, volen aconseguir “el benestar de la nostra llengua comuna”, i estant intentant obrir noves seus arreu del territori (de moment en tenen a Barcelona i a València).

Gràcies per la lliçó d´auto-estima i de compromís, Steve!

Contacte: uji00744@uji.infomail.es

VERDCEL

Aquest grup d´Alcoi (País Valencià) que fa cançó d´autor des de l´any 2000, ja han guanyat el concurs de música acústica del Centre Garcilaso, també han guanyat el 2on premi del concurs de cantautors de Viladecans, i van quedar finalistes del Sona 9. Combinen el teatre i la música per així poder arribar més al públic, però en aquesta ocasió van cantar sense incloure l´espectacle teatral.

Van actuar els seus 2 components principals, l´Alfons Olmo i el Carles Linares. En la primera cançó l´un tocava la guitarra acústica, i l´altre els ous i una cortina; en la segona els dos tocaven guitarra; i en la tercera guitarra i gimbée.

Van combinar dues cançons de folk melodiós amb tocs de rock i de punk, amb una cançó d´aire mediterrani. De vegades cantaven alhora i d´altes vegades alternativament, creant una sonoritat molt agradable.

En una cançó parlaven de la lluita i el compromís per aturar els mals de la democràcia actual: les mentides dels polítics, la destrucció ecològica del planeta, i les imposicions del 1er món al 3er món. En una altra, explicàven un original relat de seducció.

Els agrada parlar de vivències, d´estats d´ànim, de la dicotomia entre el ser i la natura, intentant cercar una mica més enllà del que es veu, i experimentant molt amb nous estils. S´han auto-editat una maqueta, i el proper pas volen fer-lo més en sèrio, dedicant-li més temps a la música, buscant un productor i grabant a un bon estudi de grabació.

Ja tenen enllestit el seu proper projecte: un homenatge a l´Ovidi Montllor, amb un munt d´estils diferents, que presentaran ben aviat.

El 80% dels seus bolos els fan fora del País Valencià.

Contacte:www.verdcel.tk

COLLELL TRIO

Oriol Collell amb el seu Collell Trio ha estat un dels 2 cantautors-humoristes de la nit, i el primer d´ells que ha trencat la serietat del públic i l´ha embolcallat de rialles. “Hem rigut com bojos!”, li comentava un oïent al final de la seva actuació.

Va actuant tocant la guitarra, acompanyat per un contrabaix i una altre guitarra, cantant d´una manera molt peculiar, i amb unes cançons amb molt bons canvis de ritme.

La cançó enganxosa i graciosa que va seduïr al públic amb el seu humor fi però total (herència pura de La Trinca) va ser “parrups de plaer”, una història en la que parla dels coloms (les “rates alades que volen amb la panxa plena damunt la gent”). “És una cançó que parla de les yayes que donen menjar als coloms, de la relació entre ells i la gent però sense buscar la banalitat, sinò intentant que la gent pensi més enllà”.

Una altra cançó parlava de la cantarella de les hostesses, la tripulació dels avions i els viatgers, exprement també al màxim la part còmica.

Li agrada crear una imatge més que transmetre penes, buscant la part humorística de la vida, la crítica i la ironia.

Des de l´any 2000 s´ha auto-editat 3 maquetes, que es ven ell mateix als concerts.

Preguntant-li sobre còm veu el panorama musical de la cançó d´autor en català, respòn:
«N´hi ha? Fa 3 anys, en aquest concurs van cantar en català únicament 2 cantautors!»

Si guanya aquest concurs, espera que això l´animi i li faciliti el tocar per altres llocs.

Contacte : collelltrio@hotmail.com

Hi va haver 2 altres cantautors que van cantar 1 cançó en català:

NELSON POBLETE

Cantautor Xilè que va quedar 2on en aquest mateix concurs ara fa 2 anys.

La majoria de les seves cançons son en catellà, però també en fa en català i occità. Toca cada dia al Park Güell de Barcelona, on ven les seves maquetes.

«La noia de la mar» és una cançó romàntico-eròtica que recorda en veu i melodia al Joan Manuel Serrat, i que té el seu orígen en una pol.lució nocturna de l´autor.

En el seu repertori té cançons de folklore del món, li agraden les històries i els personatges marginals juntament amb pincellades oníriques i mitològiques.

No segueix massa la cançó en català perquè no té gaire difusió, creu que s´haurien d´obrir més espais per a la cançó en català en particular, i també per a la cançó en general.

Contacte : paperdut@hotmail.com

SAMIRA EL AMSARI

Cantautora Marroquí que cantava en àrab, acompanyada per un guitarrista i una violinista. El guitarrista era « el rateta » (que poc abans havia actuat al mateix escenari com a cantautor, com una « màquina rumbera » amb tocs de pop-rock, acompanyat d´un altre guitarrista que tocava l´elèctrica).

Musicalment combina la música àrab amb el rai i la rumba. La darrera de les seves cançons ers rumbera, cantada en àrab i en català entre ella i el rateta (el públic seguia el ritme amb palmades), i en la qual parlava del contrast entre la Barcelona pija que veuen els immigrants per la televisió (i que els fa pensar que aquí tindran de tot), i la Barcelona que es troben, sense papers, sense treball i sense diners…, i el trauma que això els suposa. Li agrada parlar del tema de la immigració en d´altres cançons.

Contacte : sami_mediadora@hotmail.com

Dissabte nit, després de l´actuació de tots els participants, mentre el jurat deliberava, tothom que volia podia sortir a tocar. Entre d´altres hi va sortir una noia (la Laia) que no s´havia presentat al concurs però que hi havia asistit els dos dies, va cantar en català 2 cançons i va tornar a la seva cadira...

però quan va escoltar la rumba kanyera que tocava “el rateta”, va sortir visceralment disparada com una sageta cap a l´escenari i es va transformar amb una cantant-bailaora... després van anar sortint a l´escenari més músics, tocant i cantant la trepidant rumba evolutiva dirigida pel rateta que no s´acabava mai... Al final el cantautor Alfonso Mora es va posar a cantar “Els Segadors” amb aquell ritme rumbero, d´una manera divertidíssima i original (al menys jo no l´havia sentit mai abans).

LAIA

Acompanyada amb la guitarra acústica, el seu estil recordava l´aire folk del grup Esquirols, cantant cançons d´aquelles que sovint s´acaben fent populars i son cantades pels agrupaments escolta i esplais.

Té més de 50 cançons pròpies de diferents estils, com rumbes, rancheras, rap. Està preparant-se per unes oposicions de mestra especialitzada en educació infantil “ja que tothom diu que com a cantautor no t´hi pots guanyar la vida”.

Contacte: 637 031 568

El representant del jurat va dir que la qualitat que hi havia hagut era molt alta, i que era injust que diversos cantautors no passessin a la final degut a la seva qualitat, però que només en podien pasar 10... Dels mencionats, van ser seleccionats Verdcel, Bitxe, i l´Oriol Collell.

LA FINAL:

Es va celebrar a la Plça. Santes Creus, amb l´asistència del públic local. Aquest factor i el cansanci acumulat va fer que als participants se´ls notés una mica més tensos i amb no tanta força i entusiasme com en els dies anteriors.

GUANYADORS:

1er seleccionat: Collell Trio
2on seleccionat: Rafa Pons (cantautor català que canta en castellà, que havia estat finalista en l´edició anterior, i que té unes lletres a l´estil del Sabina).
3er seleccionat: Kevin Ryan (cantautor irlandès que cantava en anglès)